Vandellòs i L'Hospitalet de l'Infant
Vandellòs, a l’interior, però tampoc gaire lluny de la mar, es troba només a 270 metres d’altitud. No obstant això, el poble respira muntanya pels quatre costats i convida a caminar i enfilar-se serra amunt per aconseguir vistes fabuloses tant sobre la costa com l’interior. El nucli antic presenta un entramat de carrers clarament medieval, i de fet ja hi ha constància de la seva existència a l’Edat Mitja com la Vall del Llorer, d’on sorgeix el seu nom. No és estrany, per tant, que la seva història ens parli de temps antics, de batalles i, fins i tot, d’homes de la prehistòria que van deixar notícia del seu pas en coves i balmes reconegudes com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
Els pobles de L’Hospitalet de l’Infant i Vandellòs formen part d’un mateix municipi administratiu, cosa que no vol dir que siguin idèntics. No és el cas. L’Hospitalet de l’Infant és arran de mar, un poble tocat per la brisa i banyat per les onades, mentre que Vandellòs és una mica més endins, a l’interior, com si fossin dues cares de la mateixa moneda. El litoral de l’Hospitalet presenta unes platges pràcticament verges on es pot escoltar el so de les onades mentre es respira l'aire de la vall, alhora que les platges més pròximes a l’Hospitalet són un prodigi d’equipaments i serveis. Per si tot això fos poc, L’Hospitalet ha estat terra d’acollida des de temps antics. De fet, el nom del poble prové de l’hospital medieval que es va construir per acollir peregrins i vianants.
Aquest petit poble, on hi viuen tan sols 83 habitants, és un dels cinc nuclis de població que integren el municipi administratiu de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. Típic poble de l’interior del Mediterrani, de cases baixes i carrers estrets, Masboquera és un lloc ideal per iniciar diverses rutes a peu, amb BTT o a cavall. Al centre s’hi troba un dels seus elements arquitectònics més característics: la Torre de les Hores, al bell mig del nucli, que ens convida a passejar un seguit de rutes.
Masriudoms, on hi viuen poc més de 100 habitants, és un altre dels nuclis de població del municipi de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. Es troba camí de l’interior, a mesura que t’allunyes de la costa, i és gairebé obligat fer-hi una parada per contemplar la seva església romànica (del segle XIII), amb un campanar que, en origen, era una torre de defensa medieval, catalogada com a Bé Cultural d’Interès Nacional. La vida rural de tots els temps també deixa sentir-se i viure’s als rentadors de la Plaça de la Font, testimoni de quan la bugada era pública.
A 12 km al sud de l’Hospitalet de l’Infant, passat el coll de Balaguer, trobem l’Almadrava, un nucli de casetes blanques a primera línia de la costa, on hi habiten poc més de 50 persones. Com ja poden imaginar-se, aquest petit poble deu el seu nom a l’almadrava, un instrument tradicional de pesca que s’emprava per a la pesca de la tonyina i altres peixos de vol migrador. Som en terra de pescadors, i d’això ens parla la memòria popular del lloc. L’Almadrava compta amb una de les platges de sorra més tranquil·les de la Costa Daurada, urbana, provista de serveis i llarga (de 1.600 metres de longitud).
Els anys cinquanta del segle XX van veure com hi havia petits pobles que, progressivament, es van quedar despoblats per l’emigració que es produïa en el món rural. La Masia de Castelló és un d’aquests llocs però, paradoxalment, i al contrari del que ha passat en d’altres casos, la Masia de Castelló s’ha anat recuperant a poc a poc, gràcies als seus amants i als antics veïns, i avui és un poble que cobra vida en diversos moments de l’any amb activitats com la Rústic Festa o el Pessebre dels estels.