Els Princeps de Santa Marina

D’una banda, la dita ho diu ben clar: “A Santa Marina, ves-hi fadrina, que si fadrina hi vas casada en tornaràs”. Des del segle XVII, a l’ermita s’hi organitzaven romiatges i aplecs per Santa Marina i Sant Antoni, i l’ermita va esdevenir un lloc de trobada per als joves, els quals, segons la tradició, hi anaven a buscar parella.

D’altra banda, diuen que totes les nits de primavera, pels voltants de Santa Marina, s’escolta un cant melancòlic i profund que reclama l’atenció dels cors enamorats. Expliquen que un petit exèrcit de gripaus surt cada vespre a la recerca del petó que trenqui el seu encanteri.