L’encant del santuari de muntanya

El passat 18 de Febrer de 2016 el Diari de Tarragona, a la secció de Descobrir la Comarca, feia menció a un enclavament d'una de les Històries de Muntanya Endins, Santa Marina de Pratdip. Us deixem l'article:

L’enclavament de l’ermita de Santa Marina, al mig de la natura, la transforma en un indret màgic per gaudir de l’entorn. Cada estiu s’hi realitza un romiatge que apropa veïns de Pratdip i curiosos d’arreu Santa Marina es troba en el camí de Vandellòs, avui una carretera sinuosa, a uns 4 km de Pratdip. Aquesta ermita és, en realitat, un santuari gran on durant tot l’any brolla, en la seva part inferior, una font d’aigua. El conjunt està configurat pel mateix santuari i cases al seu voltant, on s’inclou un restaurant de cuina catalana i de muntanya per acollir als visitants.

Santa Marina és objecte de devoció tant per als habitants de Pratdip com per a la resta de pobles de la comarca. Tant és així que ja des de principis del segle XVII s’organitzaven romiatges i aplecs el 18 de juliol, dia de santa Marina. El conjunt de l’ermita, inclòs a l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, està format actualment per cinc edificis que es van construir durant el segle XVIII: la casa nova dels ermitans, la Casa Gran, que allotjava les quadres a la planta baixa i l’hostatgeria a dalt, i la casa de la Font, que amb porxos cobria la font de tres canells i ampliava l’allotjament. 

Retaules històrics
El primer retaule del qual es té constància és el de l’any 1602. És un retaule pintat d’estil gòtic amb indicis de traçats renaixentistes. Aquest fou traslladat a l’Església de Santa Maria de Pratdip (on es conserva actualment) i substituït l’any 1730 per un retaule barroc esplèndid, amb una magnífica talla de santa Marina, probablement aprofitada de l’anterior, que durant anys seria la joia de l’ermita. Aquesta peça va ser destruïda durant la Guerra Civil i fins a l’any 2002 l’ermit va romandre sense retaule, moment en què es va instal·lar el que hi ha actualment.

El 1992 van començar les obres de rehabilitació de l’interior de l’ermita, i una de les tasques que es van dur a terme va ser la creació d’un nou retaule. L’encarregat de fer-lo era Carles Arola. Consta de 7 taules policromades i daurades amb or de full, on es representa la vida de la santa i està coronat per la Nativitat de la Mare de Déu.

La iconografia, temàtica i estructura, és semblant a la del retaule renaixentista, i les taules represen ten: l’ingrés al convent de Santa Marina, la falsa acusació, l’expulsió, la penitència, la mort i la glòria. I a la predel·la, la part inferior del retaule, s’hi representen escenes de la passió.

Les pintures murals del cambril, la cúpula i les portes també les va decorar Carles Arola. Al cambril hi ha representades les principals ciutats d’on vingueren les relíquies de Santa Marina: Alexandria, Venècia, Barcelona i Pratdip.

La cúpula està decorada amb un llenguatge plàstic contemporani amb ressonàncies barroques pròpies de l’estil personal de l’artista. A les portes s’hi representen els dips, aquestes criatures vampíriques, part de la història mitològica de Pratdip.